En els darrers anys ens estem trobant constantment amb la denominació de “noves tecnologies de la informació i la comunicació” per referir-nos, per una banda, a una sèrie de nous mitjans i, per altra banda, a l’organització de nous continguts en el domini de la tecnologia educativa.
El concepte de NTIC o TIC s'utilitza per parlar dels següents components: 1. Les Telecomunicacions. La liberalització dels mercats i la proliferació de noves entitats operadores privades, com alternativa de la monopolització de les empreses públiques, marquen l’entrada real en l’era de les telecomunicacions: les autopistes de la informació. Les opcions tecnològiques fonamentals són la telefonia bàsica, la transmissió informàtica de dades, la telefonia mòbil (GSM i GPRS), la televisió per cable, la televisió per satèl·lit,...
Operar en l’àmbit de les telecomunicacions no és senzill ni barat. A la vista dels diferents calendaris de liberalització a Europa i als Estats Units ja hem assistit i assistirem a grans moviments estratègics en els que es veuen implicades companyies públiques de telecomunicacions amb empreses privades de transmissió de continguts (cadenes de televisió, productores,...), entitats bancàries o bé companyies amb un cert grau d’experiència en la distribució i la comunicació (companyia elèctrica, de l’aigua, del gas,...).
2. La microelectrònica. L’objecte de l’electrònica no és generar energia sinó processar la informació i establir-la en comunicació. El descobriment de les propietats magnètiques de l’electricitat i la seva aplicació al telègraf, el telèfon patentat per BELL en 1876 i la radiocomunicació iniciada per MARCONI a finals del segle XIX, van constituir els tres grans pilars en el començament de l’era de les telecomunicacions.
De totes formes, no podem parlar de l’era de l’electrònica fins al 1906 quan LEE FOREST va inventar la vàlvula de buit o la làmpada de ràdio.
L’altre gran pas va ser donat quan es va inventar el transistor a finals dels anys quaranta. I no va ser fins l’any 1959 que es va inventar el circuit imprès fet amb silici.
El posterior desenvolupament de les possibilitats de diferents components en el seu interior va donar lloc al circuit integrat, base dels actuals xips o microprocessadors que porten gairebé la major part d’aparells domèstics i industrials.
La miniaturització dels equipaments i l’abaratiment dels mateixos ha permès el desenvolupament de l’ordinador personal com a mercat de consum.
3. Les xarxes de comunicació basades en la connexió informàtica per mitjà d’un fil telefònic o de fibra òptica. Les xarxes constitueixen actualment el paradigma de les tecnologies de la informació i la comunicació ja constitueixen una font de recursos d’informació i coneixement compartits.
Aplicacions com el correu electrònic, la consulta d’informació per la web, l'intercanvi de programari o el comunicar-se amb altres usuaris en temps real semblen indicar unes utilitats espectaculars a l’educació i a l’activitat laboral.
En l’àmbit educatiu, la xarxa Internet com a símbol de la xarxa de comunicació per excel·lència ha despertat l'interès dels tecnòlegs de l’educació en quant a les seves possibles utilitats a la investigació i a les aplicacions a l’ensenyament com també les seves implicacions des de diferents perspectives (econòmiques, sociològiques,...).
Després d’aquesta breu introducció, amb informació extreta d’Internet (fent ús de noves tecnologies) puc passar a fer un breu comentari comparatiu entre els dos vídeos d’interès per a explicar què són les TIC i quan s’utilitzen.
El primer vídeo, “Aclarando el concepto de TIC”, ens defineix què significa el terme TIC, Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Després deixa constància de què vol dir tecnologia, informació i comunicació, mitjançant definicions bàsiques amb fotografies. Seguit d'aquesta puntualització, explica que les TIC són com el conjunt de tecnologies que permeten l'adquisició, la producció d'emmagatzematge, el tractament, la comunicació, el registre i la presentació d'informacions a través de la veu, imatges, etc. Finalment, cita que aquestes tecnologies ens proporcionen beneficis de fàcil accés a tot tipus d'informació, mitjans de comunicació, interactivitat, etc.
El segon vídeo, “¿Qué son las TIC?” tracta el concepte de les TIC aplicades als processos d'ensenyament i d'aprenentatge. D'entrada, defineix les TIC com la unió de les tres principals tecnologies del segle XX: la informàtica, les telecomunicacions i els medis audiovisuals. A continuació, exposa que actualment tenim molts més instruments que formen part de les TIC, fet que dóna lloc a la desaparició dels medis analògics i a la implantació de la digitalització.
Des del punt de vista educatiu, aquestes tecnologies són útils per accedir a una gran quantitat d'informació que ens envolta, possibilitant la interacció entre humans i màquina, l’organització hipertextual de la informació, la integració de format multimèdia, i a més a més, són un recurs per la bona comunicació entre individus. Alguns exemples d'aplicacions dins d'aquest àmbit són: les webs educatives, les pissarres digitals interactives, el material multimedia educatiu en disc o l'e-learning (aules virtuals). Seguidament, ens explica la trajectòria que han experimentat els ordinadors en el sistema educatiu. Comença per les decades dels 60 i 70, que és quan es van començar a idear els ordinadors dins l'àmbit de l'ensenyament, idea bàsicament d’Skinner. Dels anys 70 als 80, es crearen els primers microordinadors, l'Spectrum i el Commodore, els programes dissenyats en BASIC, les primeres aplicacions dins de les matemàtiques, d’on sorgí l'ensenyament assistit per ordinador, el projecte LOGO (Papert) i el debat sobre l'assignatura d'informàtica en els curriculums escolars. Cap als anys 80 s'incorporà la informàtica al sistema escolar: aparició del primer PC, d'un software específicament educatiu, dels Sistemes Tutorials Intel·ligents, etc. Finalment, entre els anys 90 i el 2000, apareix el sistema multimèdia i l'Internet, entre molts d'altres.
Per acabar, parla sobre “Learning”, més conegut com les aules virtuals, el futur de les TIC en l'educació i afirma que tot el conjunt de les TIC ja no són invisibles en el món actual.
Cal dir, però i segons la meva opinió, que el segon vídeo argumenta més clarament tot el que envolta les TIC i què són, ja que aprofundeix més en le tema, exposa diversos exemples que faciliten l’enteniment, expliquen les aportacions que tenen aquestes tecnologies en l’àmbit educatiu, etc. És un vídeo més complex que el primer, i tanmateix és més entenedor per als estudiants com nosaltres per comprendre bé el concepte de les TIC i tot el que l’envolta.
